Segurament Johannes Gutenberg tenia en el seu cap la idea de donar volum als seus textos, de poder tocar la paraules. Aquesta és la màgia del termorelleu. La possibilitat de donar una dimensió tàctil a les lletres la va aconseguir més tard un equip d’estudiosos. És un procés que va implicar crear una resina combinada i convertir-la en pols, i passar-la per una font de calor. Així s’aconseguia donar volum a la tinta.
Poques impremtes en tota Espanya realitzen aquest procés i impremta GrafiCar fa termorelleu a Barcelona des de fa més de 25 anys com el primer dia. T’expliquem com aconseguim un òptim termorelleu:
L’original ha de ser sense trames (conjunts de punts per donar intensitat al color) que saturarien la superfície. Existeixen tres varietats de pols resinosos, gruix, mitjà i fi (sense tenir en compte el plata i l’or) la pols fa que s’ajuntin els punts de la 
trama emborratxant-la en guanyar volum. El tipus de lletra sobre una superfície satinada ha de ser com a mínim un cos 6.
És aconsellable que el material sigui una cartolina satinada, estucada o no, tipus bristol. En un material llis és quan s’aprecia més el relleu de la lletra.
A molts clients els agradaria una cartolina verjurada, però els advertim que no és la millor opció. La lletra queda brillant però el verjurat o la textura de la cartolina es menja el relleu.
És aconsellable que la tinta negra offset tingui poc assecat, tipus edició. La màquina cal portar-la carregada de tinta sense que arribi a greixar-se.
El passat pel pols ha de ser uniforme en totes les parts del termorelleu, que cap de les zones es quedi sense el color blanquinós d’haver estat aconseguit per la pols resinosa.
Hem de sacsejar la fulla suaument perquè totes les partícules del material que no s’han adherit a la tinta siguin retornades a la safata. Amb dos petits copets a la fulla basta.
La temperatura del forn va lligada amb la velocitat de la màquina i ha de ser l’exacta. La temperatura ha de ser major a major velocitat. Si la disminuïm hem de baixar la temperatura. Si la velocitat del procés ha estat molt ràpida i la calor no és suficient es podran apreciar restes de pols sense fondre’s. Si per contra li ha afectat massa la calor llavors el termorelleu queda aixafat, massa bullit i mat. El calibratge ha de ser molt precís, pot dependre d’uns segons d’exposició de més o de menys. També cal tenir en compte el sentit de la fibra en la cartolina, ja que el abarquillat podria fer que es cremessin les cantonades en tocar amb les resistències del forn.
L’emmagatzemat i l’assecat s’ha de fer en piles de poques fulles, evitant que es peguin les unes a les altres. El material en un parell d’hores està llest per al següent procés.
El guillotinat amb la fulla ben afilada ha de ser en pics petits i poca pressió per no aixafar el relleu i deixar-ho mat. Correm el perill que la diferència d’altura de les zones amb termorelleu ens faci torçar el tall, per això hem de posar especial cura en aquesta part de l’acabat.
No és un treball fàcil i es realitza manualment gran part del procés. Aquesta tècnica permet impressionants resultats gràfics d’una gran vistositat i textura, per això s’utilitza per a targetes de visita i de luxe.
Gràcies a la nostra llarga trajectòria podem garantir un resultat de qualitat diferencial. La satisfacció del client val la pena.
Comments are closed.